Recollida de signatures

Recollida de signatures

L'escrit que trobareu a la primera entrada del bloc i tota la informació que hi anirem afegint es presentarà al Departament d'Ensenyament i mirarem que tingui la màxima difusió possible. També el farem arribar a la premsa i les institucions oportunes. Tothom que estigui interessat a subscriure el document a favor de la jornada contínua pot enviar el seu nom, DNI i professió a:

porlajornadacontinua@gmail.com.


miércoles, 29 de febrero de 2012

10 arguments a favor de la jornada intensiva

Del bloc http://intensiva.secundaria.info/:


10   arguments a favor de la jornada intensiva

1.      Millora pedagògica: amb la jornada intensiva es rendeix més, l’atenció es concentra al matí i l’estudiant té temps a la tarda per assimilar els coneixements, fer els deures, estudiar, etc.

2. Millora econòmica: els instituts on solament s’imparteix ESO i batxillerat el centre estaria tancat a la tarda, amb la qual cosa s’estalviaria electricitat i calefacció. Els centres amb cicles formatius o batxillerat nocturn estalviarien part d’aquestes despeses tancant llums d’alguns passadissos i aules.

3.  Millora econòmica: l’administració deixaria de pagar els dinars gratuïts als alumnes que s’han de desplaçar a un altre municipi per estudiar l’ESO. Aquest diners es podrien destinar a beques de menjador per a famílies amb pocs recursos econòmics o a extraescolars.

4.      Millora econòmica: les famílies que ho desitgessin deixarien de pagar el menjador. Es milloraria la qualitat de l'alimentació de molts dels alumnes que ara han de dinar fora de casa per força.

5.   Estalvi de temps: els desplaçaments del migdia per anar a dinar i tornar a l’institut per les classes de la tarda suposen una pèrdua de temps i un desgast que els alumnes es podrien estalviar. Alguns alumnes necessiten transport públic per fer aquest desplaçament, aquesta és una altra despesa que s’estalviarien.

6.  Conciliació d’horaris: els alumnes que fan extraescolars (la majoria) podrien fer-les a partir de les tres o les quatre de la tarda, d’aquesta manera podrien arribar abans a casa. Així tindrien més temps per estar amb la família, temps lliure, temps fer els deures i estudiar i per anar a dormir a una hora convenient, etc.

7.      Millora de l’assistència a l’institut: als instituts en què l’absentisme escolar és més elevat a les classes de la tarda aquest problema desapareixeria.

8.     Més disponibilitat horària per als centres i entitats que imparteixen ensenyaments extraescolars o organitzen activitats esportives: amb les tres tardes de l’ESO hi ha moltes escoles de música, ballet, d’idiomes, clubs esportius, etc. que tenen problemes per organitzar els horaris. Sense les tardes de l’ESO aquestes activitats podrien començar havent dinat de dilluns a divendres i no caldria que s’acabessin a les nou o les deu del vespre, com està passant ara.

9.     Racionalització dels horaris: si les classes fossin de 50 minuts i no de 60 i hi hagués dues estones d’esbarjo de 20 minuts (o de 20’ la primera i 30’ la segona) les sis classes fetes al matí de manera intensiva no són tan pesades com es vol fer veure des d’alguns sectors. En les altres CCAA i en molts altres països es fa d’aquesta manera i funciona.

10.  Menys conflictivitat: les tardes es concentra la conflictivitat i el deteriorament de la convivència als centres. La jornada intensiva afavoreix la seriositat de l'ensenyament. Els instituts són per aprendre, no podem ocupar tot el temps de l'alumne impedint que pugui exercir els altres rols necessaris per crèixer com a persones.

martes, 28 de febrero de 2012

En castellano

Ésta es la traducción al castellano del documento que hemos elaborado a favor de la jornada continua:




Por la jornada escolar continua en las escuelas públicas de Cataluña


Es sabido que en España, hay comunidades autónomas que han cambiado la jornada partida por la continua, que concentra la actividad docente del centro en horario matutino. En Cataluña hay un movimiento creciente de apoyo a este tipo de jornada, impulsado por padres y docentes, pero hasta hace poco todo intento de implantar la jornada continua topaba con el inconveniente de la sexta hora, que en la práctica hacía casi inviable dicho horario. 

Este escrito, redactado por un grupo de padres y madres de Vilanova i la Geltrú (provincia de Barcelona), pretende recoger argumentos y fuentes bibliográficas que avalan esta opción docente como la más adecuada para mejorar la calidad de la enseñanza pública y favorecer una verdadera conciliación de la vida familiar y laboral sin dejar a un lado las necesidades y los ritmos fisiológicos de los niños.


Hablamos de una verdadera conciliación porque, si conciliar consiste en poner de acuerdo o hacer compatibles cosas no materiales, como dos actitudes o dos ideas (diccionario María Moliner, ed. Gredos), las políticas de conciliación actuales fomentan lo contrario, es decir, la escisión entre el ámbito familiar y el profesional: los niños en la escuela, y los padres en el trabajo, sometidos unos y otros a largas jornadas diarias que no dejan mucho tiempo no ya para las actividades de ocio y el juego, cuyo valor pedagógico conviene no olvidar (véase bibliografía anexa), sino para la convivencia misma entre padres e hijos, que a menudo se ve reducida a períodos mínimos.


Así pues, queda mucho camino por recorrer en nuestro país en el ámbito de la conciliación, del mismo modo, desde hace tiempo, se reclama desde diversos sectores un aprovechamiento más racional del tiempo. No deja de sorprender que vivamos en un país cuyos índices de productividad no destacan precisamente respecto a la media europea, mientras que nuestra jornada laboral se sitúa entre las más extensas.


De modo similar, el último informe de la OCDE sobre educación subraya que, en España, los maestros tienen más horas de docencia que la media europea y que los alumnos también pasan más horas en clase que en la mayoría de países. Sin embargo, los resultados de la encuesta PISA sobre el nivel de educación alcanzado por nuestros estudiantes son, como es sabido, poco satisfactorios.

En este sentido, resulta interesante echar un vistazo a la organización de la jornada escolar en el resto de países de la Unión Europea para tratar de averiguar si existe alguna relación entre la jornada partida y un mejor rendimiento escolar. En este sentido, cabe señalar que el paradigma finlandés, el modelo educativo que cosecha más alabanzas y mejores resultados, se basa en buena medida en un pionero sistema de organización del aprendizaje que apuesta por compactar las actividades lectivas por la mañana y dedicar las tardes a explotar al máximo un amplio abanico de actividades formativas extracurriculares (deportes, música, informática), como explica el artículo "Jornada escolar a la finlandesa", que hemos incluido en la bibliografía anexa.

Por lo que se refiere al resto de países europeos, conviven varios tipos de jornada. En Alemania, Dinamarca, Noruega y Suecia se ofrece la jornada continua, mientras que en Bélgica, Irlanda, Países Bajos y el Reino Unido se mantiene la partida (datos extraídos de la web del Instituto Sindical de Cooperación al Desarrollo de la UGT, www.educacionenvalores.org). Cabe destacar, sin embargo, que salvo en el caso de Francia, donde las clases terminan a las 16.30 horas, la jornada partida en Europa finaliza como muy tarde a las 15.30 horas y no a las 17.00 horas, como es habitual en nuestro país.

Pensamos, por tanto, que podemos avanzar en la mejora de la calidad de la enseñanza pública, que cabe defender como un bien esencial de nuestra sociedad, promoviendo al mismo tiempo una conciliación posible y factible que beneficie a las familias en su conjunto. El reto es complejo, y faltan estudios amplios, profundos y solventes en muchos ámbitos, como por ejemplo en el de las ventajas e inconvenientes de optar por la jornada escolar continua, habitual en la enseñanza media y superior, pero infrecuente en España en los niveles preescolar y primario. Hay, sin embargo, indicios y elementos que sugieren que podríamos mejorar la vida escolar si se implantara este tipo de jornada.

En los centros de educación infantil y primaria suele haber consenso entre maestros y padres en señalar que, sobre todo en el nivel infantil, el rendimiento de los alumnos por la tarde es claramente inferior, producto del cansancio que arrastran tras una jornada escolar larga (que en el caso los que van a comer a casa, incluye dos desplazamientos suplementarios). El largo receso de mediodía deja un hueco de dos horas y media, una larga franja horaria que, por un lado, hace que una parte de los alumnos coman muy pronto por lo que son los hábitos en nuestro país y que, por otro lado, obliga a mantener un espacio de tiempo muerto resuelto con la atención de monitores externos y sin actividades didácticas concretas.


Optar por una jornada continua permitiría resolver estos inconvenientes, dividiendo la actividad diaria entre una primera mitad docente concentrada por la mañana y una segunda, más flexible, abierta y optativa, en que las actividades extraescolares y de apoyo tendrían protagonismo.

Garantizando la apertura del centro a lo largo de toda la jornada, para no perjudicar a las familias que necesiten disponer del máximo arco horario de atención escolar para sus hijos, la jornada continua favorecería también que muchos padres y madres que ahora ven obstaculizada su actividad laboral por la interrupción de mediodía dispusieran de un período más largo para realizarla. En definitiva, se trata de dotar a la jornada escolar de una mayor flexibilidad, que permita que cada familia opte por el horario que más le convenga.

Disponer de una tarde sin actividades docentes permitiría que los niños y las familias dispusieran de más libertad para organizar su tiempo. Es probable que, de esta manera, más niños optaran por realizar actividades escolares que, con la jornada actual, empiezan demasiado tarde y cuando ellos ya se encuentran a menudo cansados
​​por el montón de horas que llevan a la escuela. En este sentido, queremos destacar que determinadas áreas educativas, como la formación musical, deficitaria en nuestro país, se beneficiarían de una jornada más "europea" que permitiría dedicarles más tiempo.


Asimismo, se facilitaría la atención del profesorado a las familias, la formación complementaria y permanente de la plantilla docente, los períodos destinados al refuerzo de ciertas materias y la lectura para los alumnos, etc.


Finalmente, no se puede olvidar también que, gracias al nuevo horario esta, se conseguiría rebajar notablemente la factura de electricidad de la escuela al reducirse el gasto en luz y calefacción, un argumento nada despreciable en época de recortes y presupuestos claramente insuficientes.

La clave del éxito del cambio de jornada pasa por redistribuir los diferentes elementos que configuran actualmente la jornada escolar: acogida matinal, docencia matinal, receso (hora del patio), comida, docencia de tarde, acogida de tarde y actividades extraescolares.


Adelantando media hora la entrada a la escuela, para no retrasar en exceso la hora del almuerzo y acercarnos más a los horarios europeos, se podría trasladar la hora de acogida matinal al final de la jornada. En este caso, la actividad de los monitores de comedor se retrasaría respecto a la jornada actual: comida, actividades extraescolares/ complementarias y acogida de tarde. Pero también se puede mantener la hora de entrada actual, todo depende de la capacidad logística del centro para gestionar las comidas de los alumnos de los diferentes ciclos y , en definitiva, de lo que decida la comunidad escolar en cada caso, en función de sus necesidades.






Propuesta de horario I


Horario
INFANTIL Y CICLO INICIAL
CICLO MEDIO Y SUPERIOR

8:30 – 10:30

Actividades académicas

Actividades académicas

10:30 – 11:00

Pausa/ juego

Pausa

11:00 – 12:00
12:00 – 12:30

Actividades académicas
Pausa/ juego

Actividades académicas

12:30 – 13:30

Expresión plástica, música, psicomotricidad


Expresión plástica, música, deporte

13:30 – 16:00

Almuerzo (monitores)

Almuerzo (monitores)

16:00 – 17:00

Actividades extraescolares

Actividades extraescolares

17:00 – 18:00

Hora de acogida

Hora de acogida

 Propuesta de horario II


Horario
INFANTIL Y CICLO INICIAL
CICLO MEDIO Y SUPERIOR

9:00 – 11:00

Actividades académicas

Actividades académicas

11:00 – 11:30

Recreo/ juego

Recreo

11:30 – 12:30
12:30 – 13:00

Actividades académicas
Recreo/ juego

Actividades académicas

13:00 – 14:00

Expresión plástica, música, psicomotricidad


Expresión plástica, música, deporte

14:00 – 16:30

Almuerzo (monitores)

Almuerzo (monitores)

16:30 – 17:30

Actividades extraescolares

Actividades extraescolares




Argumentos favorables a la jornada continua:


• Mejora de la conciliación familiar y laboral para los padres que puedan recoger a los niños a mediodía, sin cambiar las condiciones del resto de padres y niños que necesiten un horario escolar más amplio.

• Se saca provecho de las horas de máximo rendimiento de los alumnos.

• Permite rentabilizar más las tardes.

• Evita jornadas muy largas a los alumnos.

• Adecua más los horarios de la comida a los habituales en nuestro país y permite que la familia comparta la hora de comer (ver documento anexo sobre la importancia de compartir las comidas).

• Permite a los padres que hagan media jornada matutina compartir la otra mitad del día con los hijos.

• Evita dos desplazamientos a los que comen en casa.

• Ahorro energético (luz y calefacción).

• Facilita la realización de actividades extraescolares y de refuerzo en horas más razonables.

• Más tiempo libre para el juego no reglado (ver bibliografía anexa sobre la importancia del juego en la infancia).

• Más tiempo para la convivencia entre padres e hijos, entre abuelos y nietos, lo que repercute en una mejor transmisión de valores éticos y conocimientos generacionales.
• Libertad de elección de horarios por parte de las familias, manteniendo la oferta actual de acogida y monitores.

• Mayor disponibilidad y racionalidad en los horarios de atención a los padres.

• No hay constancia de que la jornada partida mejore rendimientos y resultados: simplemente es "lo que siempre ha hecho".

 

Argumentos contrarios a la jornada continua:

• Cansancio de los niños a última hora de la mañana (que se puede compensar concentrando en él las actividades que exigen menos concentración intelectual, como música, actividades deportivas, expresión plástica, y en el caso del ciclo infantil, introduciendo una segunda pausa para el juego).

• Es una reivindicación de los docentes y sólo les beneficia a ellos (creemos que este argumento queda sobradamente rebatido en este escrito). Queremos aclarar que los docentes de la enseñanza pública están obligados a trabajar el mismo número de horas, sea cual sea el horario lectivo.

• Es una reivindicación que sólo beneficia a los padres, que no quieren ir arriba y abajo para recoger a los niños y llevarlos de nuevo a la escuela a mediodía (creemos que ningún padre pondría en riesgo el futuro de sus hijos sólo por su comodidad cotidiana).

• Se retrasa la hora de comer de los niños (más bien se adecua a los horarios de los adultos y al que se hace los fines de semana).

• La actividad escolar comienza media hora antes.

• La actividad escolar finaliza media hora antes (se podría mantener el horario de inicio y final de clases como ahora, todo depende de lo que decida la comunidad escolar en cada caso).

• Las comunidades autónomas en las que se ha implantado la jornada continua, como Andalucía y Canarias, son las que registran niveles más elevados de fracaso escolar.
Este argumento es demagógico: en Finlandia se hace la jornada continua y es el país que mejores resultados escolares obtiene, según el informe PISA. De hecho, existen otros factores sociales y económicos que intervienen en los resultados académicos, y las comunidades mencionadas sufren problemas endémicos que tienen más que ver con el fracaso escolar que con el horario.
Es más: a juzgar por los datos que proporciona el Informe Bofill, que analiza los resultados académicos por cursos y por comunidades, vemos que en 1995, en Canarias, el porcentaje de alumnos entre 18 y 24 años que abandonaba el sistema sin estudios secundarios o postobligatorios era del 41,9%, mientras que en 2005, diez años después de que se implantara la jornada continua, el 99% los centros educativos logró rebajar el índice de fracaso hasta el 33%.
Lo mismo ocurrió en Galicia, donde el 65% de los centros tiene implantada la jornada continua: mientras en 1995 había una tasa de fracaso del 29,2%, en 2005 había bajado al 23,6%.

En el otro lado de la balanza tenemos los casos de Cataluña y Valencia, comunidades en las que no existe la jornada continua y en las que se ha disparado la tasa de abandono escolar durante esta misma década. En el caso catalán, se ha pasado del 29,7% en 1995 al 34,1% en 2005, y en el valenciano, del 31,4% al 36,4% (datos extraídos del artículo "Jornada escolar a la finlandesa", El País, ver bibliografía anexa).

• No hay constancia de que la jornada continua mejore rendimientos y resultados (ni viceversa, como ya hemos dicho: según Albert Sansano, coordinador del Área de Renovación Educativa del STEPV, Sindicato de Trabajadores y Trabajadoras del País Valenciano, "no existe en Europa ni en todo el Estado español un solo estudio científico que sitúe la variable de jornada como determinante en el resultado académico").


Bibliografía y fuentes documentales



Jornada escolar en la finlandesa:

Más horas en clase no significa mejores resultados y mejor aprendizaje:
http://politica.elpais.com/politica/2011/09/13/actualidad/1315948056_078834.html

Racionalizar horarios y compatibilizar:


"Más juego, menos Actividades extraescolares":

"La importancia de comer en familia":
http://www.educarm.es/templates/portal/images/ficheros/revistaEducarm/9/revista8_23.pdf


Jornada escolar y calendario (monográfico del STE, Confederación de Sindicatos de Trabajadores de la Enseñanza):
http://www.stes.es/comunicacion/clarion/clarion01/b1.pdf

Perfiles nacionales de la educación en Europa:

lunes, 27 de febrero de 2012

Recollida de signatures

L'escrit que trobareu a la primera entrada del blog es presentarà als partits amb representació parlamentària a Catalunya i mirarem que tingui la màxima difusió possible. També el farem arribar a la premsa i les institucions oportunes. Tothom que estigui interessat a subscriure eldocument a favor de la jornada contínua pot enviar el seu nom, DNI i professió a porlajornadacontinua@gmail.com


Gràcies,
Col·lectiu de pares a favor de la jornada contínua

Per la jornada escolar contínua

Per la jornada contínua a les escoles públiques de Catalunya 


A Espanya, hi ha comunitats autònomes que han canviat la jornada partida per una de contínua, que concentri l’activitat docent del centre en horari de matí. A Catalunya hi ha un moviment creixent de suport a aquest tipus de jornada, impulsat per pares i docents, però fins fa poc tot intent d’implantar la jornada contínua topava amb l’inconvenient de la sisena hora, que a la pràctica feia quasi inviable aquest horari. Aquest escrit, redactat per un grup de pares i mares de Vilanova i la Geltrú, pretén recollir arguments i fonts bibliogràfiques que avalen aquesta opció docent com la més adient per millorar la qualitat de l’ensenyament públic i afavorir una veritable conciliació entre la vida familiar sense deixar de banda les necessitats i els ritmes fisiològics dels nens.

Parlem d’una veritable conciliació perquè, si conciliar consisteix a posar d’acord o a fer compatibles coses no materials, com ara dues actituds o dues idees, les polítiques de conciliació actuals fomenten el contrari, és a dir, l’escissió entre l’àmbit familiar i el professional: els nens a l’escola, i els pares a la feina, sotmesos els uns i els altres a llargues jornades diàries que no deixen gaire temps no ja per a les activitats d’oci i el joc, el valor pedagògic del qual convé no oblidar (veure bibliografia annexa), sinó fins i tot per a la mateixa convivència entre pares i fills, que es veu reduïda sovint a estones mínimes.

Així doncs, hi ha molt camí a recórrer al nostre país en l’àmbit de la conciliació, igual com, des de fa temps, hi ha una tendència creixent a reclamar un aprofitament del temps més racional. No deixa de ser sorprenent que visquem en un país amb uns índexs de productivitat que no destaquen precisament en relació amb la mitjana europea, mentre que la nostra jornada laboral se situa entre les més extenses.

De manera semblant, l’últim informe de l’OCDE sobre educació subratlla que, a Espanya, els mestres tenen més hores de docència que la mitjana europea i que els alumnes també passen més hores a classe que a la majoria de països. No obstant, els resultats de l’enquesta PISA sobre el nivell d’educació assolit pels nostres estudiants són, com és sabut, poc positius.

En aquest sentit, resulta interessant donar una ullada a l’organització de la jornada escolar a la resta de països de la Unió Europea per mirar d’escatir si existeix alguna relació entre la jornada partida i un més bon rendiment escolar. En aquest sentit, podem assenyalar que el paradigma finlandès, el model educatiu que es considera que té més èxit, reposa, en bona mesura, damunt un pioner sistema d’organització de l’aprenentatge que aposta per compactar les activitats lectives al matí i dedicar les tardes a explotar al màxim un ampli ventall d’activitats formatives extracurriculars (esports, música, informàtica), com explica l’article “Jornada escolar ‘a la finlandesa’”, que hem inclòs a la bibliografia annexa.

Pel que fa a la resta de països d’Europa, existeixen diversos tipus de jornada. A Alemanya, Dinamarca, Noruega i Suècia s’ofereix la jornada contínua, mentre que a Bèlgica, Irlanda, els Països Baixos i el Regne Unit es manté la partida (dades extretes de la web de l’Instituto Sindical de Cooperación al Desarrollo de la UGT, www.educacionenvalores.org). Cal destacar, però, que —excepte en el cas de França, on les classes acaben a les 16.30 hores— la jornada escolar partida a Europa finalitza com a molt tard a les 15.30 hores i no a les 17.00 hores, com és habitual a casa nostra.

Pensem, per tant, que podem donar passos per millorar la qualitat de l’escola pública, que cal defensar com un bé essencial de la nostra societat, tot avançant alhora cap a una conciliació possible i factible que beneficiï les famílies. El repte és complex, i falten estudis amplis, aprofundits i solvents en molts àmbits, com per exemple en el dels avantatges i inconvenients d’optar per la jornada escolar contínua, habitual en l’ensenyament mitjà i superior, però infreqüent a Espanya en els nivells preescolar i primari. Hi ha, però, indicis i elements que suggereixen que podríem millorar la vida escolar si s’implantés aquest tipus de jornada.

A la nostra escola mateix hi ha consens entre mestres i pares a assenyalar que, sobretot en el nivell infantil, el rendiment dels alumnes a la tarda és clarament inferior, producte del cansament que arrosseguen després d’una jornada escolar llarga (que en el cas dels que van a dinar a casa, inclou dos desplaçaments suplementaris). L’aturada de la jornada a dos quarts d’una deixa oberta una escletxa de dues hores i mitja, una llarga franja horària que, d’una banda, fa que una part dels alumnes dinin força aviat pel que són els hàbits del nostre país i que, de l’altra, obliga a mantenir un espai de temps mort resolt amb l’atenció de monitors externs i sense activitats didàctiques concretes.

Optar per una jornada contínua permetria resoldre aquests inconvenients, dividint l’activitat diària entre una primer meitat docent concentrada al matí i una segona, més flexible, oberta i optativa, en què les activitats extraescolars i de suport tindrien protagonisme.

Garantint l’obertura del centre al llarg de tota aquesta jornada, per tal de no perjudicar les famílies que necessitin disposar del màxim arc horari d’atenció escolar per als seus fills, la jornada contínua afavoriria també que molts pares i mares que ara veuen obstaculitzada la seva activitat laboral per l’aturada del migdia disposessin d’un temps més llarg per realitzar-la. En definitiva, es tracta de dotar la jornada escolar d’una major flexibilitat, que permeti que cada família opti per l’horari que li convingui més.

Disposar d’una tarda sense activitats docents permetria que els nens i les famílies disposessin de més llibertat per organitzar millor el seu temps. És probable que, d’aquesta manera, més nens optessin per fer activitats escolars que, amb la jornada actual, comencen massa tard i quan ells ja es troben sovint cansats pel munt d’hores que porten a l’escola. En aquest sentit, volem destacar que determinades àrees educatives, com la formació musical, deficitària al nostre país, es beneficiarien d’una jornada més “europea” que permetria dedicar més temps a aquestes activitats.

S’obriria també així un espai de temps més favorable per facilitar l’atenció del professorat a les famílies, per a la formació complementària i permanent de la plantilla docent, per disposar d’estones de reforç i lectura per als alumnes, etc.

Finalment, no es pot oblidar també que, mitjançant aquesta proposta, s’aconseguiria rebaixar notablement la factura d’electricitat de l’escola en reduir-se la despesa en llum i calefacció, un argument gens menyspreable en època de retallades i pressupostos clarament insuficients.

La clau de l’èxit del canvi de jornada passa per redistribuir els diferents elements que configuren actualment la jornada escolar: acollida matinal, docència matinal, aturada al migdia (hora del pati), dinar, docència de tarda, acollida de tarda i activitats extraescolars.

Avançant l’entrada a l’escola mitja hora, per tal de no endarrerir en excés l’hora del dinar i acostar-nos més als horaris europeus, es podria traslladar l’hora d’acollida matinal al final de la jornada, de la mateixa manera que l’activitat dels monitors de menjador s’endarreriria respecte a la jornada actual: dinar, activitats extraescolars/complementàries i acollida de tarda. Però també es pot mantenir l’hora d’entrada actual, tot depèn de la capacitat logística del centre per gestionar els dinars dels alumnes dels diferents cicles.




Proposta d’horari I


Horari
INFANTIL I CICLE INICIAL
CICLE MITJÀ I SUPERIOR

8:30 – 10:30

Activitats acadèmiques

Activitats acadèmiques

10:30 – 11:00

Esbarjo/ joc

Esbarjo

11:00 – 12:00
12:00 – 12:30

Activitats acadèmiques
Esbarjo/ joc

Activitats acadèmiques

12:30 – 13:30

Expressió plàstica, música, psicomotricitat


Expressió plàstica, música, esport

13:30 – 16:00

Dinar (monitoratge)

Dinar (monitoratge)

16:00 – 17:00

Activitats extraescolars

Activitats extraescolars

17:00 – 18:00

Hora d’acollida

Hora d’acollida





 Proposta d'horari II


Horari
INFANTIL I CICLE INICIAL
CICLE MITJÀ I SUPERIOR

9:00 – 11:00

Activitats acadèmiques

Activitats acadèmiques

11:00 – 11:30

Esbarjo/ joc

Esbarjo

11:30 – 12:30
12:30 – 13:00

Activitats acadèmiques
Esbarjo/ joc

Activitats acadèmiques

13:00 – 14:00

Expressió plàstica, música, psicomotricitat


Expressió plàstica, música, esport

14:00 – 16:30

Dinar(monitoratge)

Dinar (monitoratge)

16:30 – 17:30

Activitats extraescolars

Activitats extraescolars










Arguments favorables a la jornada contínua:

  • Millora de la conciliació familiar i laboral pels pares que puguin recollir els nens a migdia, sense canviar les condicions de la resta de pares i nens que necessitin un horari escolar més ampli.
  • Es treu profit de les hores de màxim rendiment dels alumnes.
  • Permet rendibilitzar més les tardes.
  • Evita jornades molt llargues als alumnes.
  • Adequa més els horaris del dinar als habituals en el nostre país i permet que la família dini plegada (veure document annex sobre la importància de compartir àpats).
  • Permet als pares que facin mitja jornada compartir l’altra meitat del dia amb els fills.
  • Evita dos desplaçaments als que dinen a casa.
  • Estalvi energètic (llum i calefacció).
  • Facilita la realització d’activitats extraescolars i de reforç en hores més raonables.
  • Més temps lliure per al joc no reglat (veure bibliografia annexa sobre la importància del joc a la infantesa).
  • Més temps per a la convivència entre pares i fills, entre avis i néts, cosa que repercuteix en una millor transmissió de valors ètics i coneixements generacionals.
  • Llibertat d’elecció d’horaris per part de les famílies, mantenint l’oferta actual d’acollida i monitors.
  • Més disponibilitat i racionalitat en els horaris d’atenció als pares.
  • No hi ha constància que la jornada partida millori rendiments i resultats: simplement és “el que sempre s’ha fet”.


Arguments contraris a la jornada contínua:

·         Cansament dels nens a última hora del matí (que es pot compensar concentrant-hi les activitats que exigeixen menys concentració, com ara música, activitats esportives, expressió plàstica, i en el cas del cicle infantil, introduint-hi una segona estona d’esbarjo).
·         És una reivindicació dels docents i només els beneficia a ells (creiem que aquest argument queda sobradament rebatut en aquest escrit).
·         És una reivindicació que només beneficia els pares, que no volen anar amunt i avall per recollir els nens i portar-los de nou a la escola a migdia (creiem que cap pare posaria en risc el futur dels seus fills només per la seva comoditat quotidiana).
·         S’endarrereix l’hora de dinar dels nens (més aviat s’adequa als horaris dels adults i al que es fa els caps de setmana).
·         L’activitat escolar comença mitja hora abans.
·         L’activitat escolar finalitza mitja hora abans (es podria mantenir l’horari d’inici i final de classes com ara, tot depèn del que decideixi la comunitat escolar en cada cas).
·         Les comunitats autònomes en què s’ha implantat la jornada contínua, com ara Andalusia i Canàries, són les que registren nivells més elevats de fracàs escolar. (Aquest argument és demagògic: a Finlàndia es fa la jornada contínua i és el país que més bons resultats escolars obté, segons l’informe PISA. De fet, existeixen altres factors socials i econòmics que intervenen en els resultats acadèmics, i les comunitats esmentades pateixen problemes endèmics que tenen més a veure amb el fracàs escolar que no pas amb l’horari. En canvi, a partir de les dades que proporciona l’Informe Bofill –que analitza els resultats acadèmics per cursos i per comunitats–, veiem que, el 1995,  a les Canàries el percentatge d’alumnes entre 18 i 24 anys que abandonava el sistema sense estudis secundaris o postobligatoris era del 41,9%, mentre que el 2005, deu anys després d’implantar la jornada contínua, el 99% dels centres educatius va aconseguir rebaixar l’índex de fracàs fins deixar-lo en el 33%. Va passar el mateix a Galícia, on el 65% dels centres té implantada la jornada contínua: mentre el 1995 hi havia una taxa de fracàs del 29,2%, el 2005 havia baixat al 23,6%. A l’altra banda, a Catalunya i València, sense jornada contínua, s’ha disparat cap amunt la taxa d’abandonament durant aquesta mateixa dècada. En el cas català, s’ha passat del 29,7% el 1995 al 34,1% el 2005, i en el valencià, del 31,4% al 36,4%; dades extretes de l’article “Jornada escolar a la finlandesa”, El País, veure bibliografia annexa).
·         No hi ha constància que la jornada contínua millori rendiments i resultats (ni viceversa, com ja hem dit: segons Albert Sansano, coordinador de l’Àrea de Renovació Educativa del STEPV, Sindicat de Treballadors i Treballadores del País Valencià, “no existeix a Europa ni a tot l’Estat espanyol un sol estudi científic que situï la variable de jornada com a determinant en el resultat acadèmic”).


Bibliografia



Més hores a classe no vol dir més bons resultats i millor aprenentatge:

Racionalitzar horaris i compatibilitzar:

“¿Trabajamos más o menos que los europeos?”:



Experiència de Múrcia:


Jornada escolar i calendari (monogràfic del STE, Confederació de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament):
http://www.stes.es/comunicacion/clarion/clarion01/b1.pdf

Perfils nacionals de l’educació a Europa: