Per la jornada contínua a les escoles públiques de Catalunya
A Espanya, hi ha comunitats autònomes que han canviat la jornada partida per una de contínua, que concentri l’activitat docent del centre en horari de matí. A Catalunya hi ha un moviment creixent de suport a aquest tipus de jornada, impulsat per pares i docents, però fins fa poc tot intent d’implantar la jornada contínua topava amb l’inconvenient de la sisena hora, que a la pràctica feia quasi inviable aquest horari. Aquest escrit, redactat per un grup de pares i mares de Vilanova i la Geltrú, pretén recollir arguments i fonts bibliogràfiques que avalen aquesta opció docent com la més adient per millorar la qualitat de l’ensenyament públic i afavorir una veritable conciliació entre la vida familiar sense deixar de banda les necessitats i els ritmes fisiològics dels nens.
Parlem d’una veritable conciliació perquè, si conciliar consisteix a posar d’acord o a fer compatibles coses no materials, com ara dues actituds o dues idees, les polítiques de conciliació actuals fomenten el contrari, és a dir, l’escissió entre l’àmbit familiar i el professional: els nens a l’escola, i els pares a la feina, sotmesos els uns i els altres a llargues jornades diàries que no deixen gaire temps no ja per a les activitats d’oci i el joc, el valor pedagògic del qual convé no oblidar (veure bibliografia annexa), sinó fins i tot per a la mateixa convivència entre pares i fills, que es veu reduïda sovint a estones mínimes.
Així doncs, hi ha molt camí a recórrer al nostre país en l’àmbit de la conciliació, igual com, des de fa temps, hi ha una tendència creixent a reclamar un aprofitament del temps més racional. No deixa de ser sorprenent que visquem en un país amb uns índexs de productivitat que no destaquen precisament en relació amb la mitjana europea, mentre que la nostra jornada laboral se situa entre les més extenses.
De manera semblant, l’últim informe de l’OCDE sobre educació subratlla que, a Espanya, els mestres tenen més hores de docència que la mitjana europea i que els alumnes també passen més hores a classe que a la majoria de països. No obstant, els resultats de l’enquesta PISA sobre el nivell d’educació assolit pels nostres estudiants són, com és sabut, poc positius.
En aquest sentit, resulta interessant donar una ullada a l’organització de la jornada escolar a la resta de països de la Unió Europea per mirar d’escatir si existeix alguna relació entre la jornada partida i un més bon rendiment escolar. En aquest sentit, podem assenyalar que el paradigma finlandès, el model educatiu que es considera que té més èxit, reposa, en bona mesura, damunt un pioner sistema d’organització de l’aprenentatge que aposta per compactar les activitats lectives al matí i dedicar les tardes a explotar al màxim un ampli ventall d’activitats formatives extracurriculars (esports, música, informàtica), com explica l’article “Jornada escolar ‘a la finlandesa’”, que hem inclòs a la bibliografia annexa.
Pel que fa a la resta de països d’Europa, existeixen diversos tipus de jornada. A Alemanya, Dinamarca, Noruega i Suècia s’ofereix la jornada contínua, mentre que a Bèlgica, Irlanda, els Països Baixos i el Regne Unit es manté la partida (dades extretes de la web de l’Instituto Sindical de Cooperación al Desarrollo de la UGT, www.educacionenvalores.org). Cal destacar, però, que —excepte en el cas de França, on les classes acaben a les 16.30 hores— la jornada escolar partida a Europa finalitza com a molt tard a les 15.30 hores i no a les 17.00 hores, com és habitual a casa nostra.
Pensem, per tant, que podem donar passos per millorar la qualitat de l’escola pública, que cal defensar com un bé essencial de la nostra societat, tot avançant alhora cap a una conciliació possible i factible que beneficiï les famílies. El repte és complex, i falten estudis amplis, aprofundits i solvents en molts àmbits, com per exemple en el dels avantatges i inconvenients d’optar per la jornada escolar contínua, habitual en l’ensenyament mitjà i superior, però infreqüent a Espanya en els nivells preescolar i primari. Hi ha, però, indicis i elements que suggereixen que podríem millorar la vida escolar si s’implantés aquest tipus de jornada.
A la nostra escola mateix hi ha consens entre mestres i pares a assenyalar que, sobretot en el nivell infantil, el rendiment dels alumnes a la tarda és clarament inferior, producte del cansament que arrosseguen després d’una jornada escolar llarga (que en el cas dels que van a dinar a casa, inclou dos desplaçaments suplementaris). L’aturada de la jornada a dos quarts d’una deixa oberta una escletxa de dues hores i mitja, una llarga franja horària que, d’una banda, fa que una part dels alumnes dinin força aviat pel que són els hàbits del nostre país i que, de l’altra, obliga a mantenir un espai de temps mort resolt amb l’atenció de monitors externs i sense activitats didàctiques concretes.
Optar per una jornada contínua permetria resoldre aquests inconvenients, dividint l’activitat diària entre una primer meitat docent concentrada al matí i una segona, més flexible, oberta i optativa, en què les activitats extraescolars i de suport tindrien protagonisme.
Garantint l’obertura del centre al llarg de tota aquesta jornada, per tal de no perjudicar les famílies que necessitin disposar del màxim arc horari d’atenció escolar per als seus fills, la jornada contínua afavoriria també que molts pares i mares que ara veuen obstaculitzada la seva activitat laboral per l’aturada del migdia disposessin d’un temps més llarg per realitzar-la. En definitiva, es tracta de dotar la jornada escolar d’una major flexibilitat, que permeti que cada família opti per l’horari que li convingui més.
Disposar d’una tarda sense activitats docents permetria que els nens i les famílies disposessin de més llibertat per organitzar millor el seu temps. És probable que, d’aquesta manera, més nens optessin per fer activitats escolars que, amb la jornada actual, comencen massa tard i quan ells ja es troben sovint cansats pel munt d’hores que porten a l’escola. En aquest sentit, volem destacar que determinades àrees educatives, com la formació musical, deficitària al nostre país, es beneficiarien d’una jornada més “europea” que permetria dedicar més temps a aquestes activitats.
S’obriria també així un espai de temps més favorable per facilitar l’atenció del professorat a les famílies, per a la formació complementària i permanent de la plantilla docent, per disposar d’estones de reforç i lectura per als alumnes, etc.
Finalment, no es pot oblidar també que, mitjançant aquesta proposta, s’aconseguiria rebaixar notablement la factura d’electricitat de l’escola en reduir-se la despesa en llum i calefacció, un argument gens menyspreable en època de retallades i pressupostos clarament insuficients.
La clau de l’èxit del canvi de jornada passa per redistribuir els diferents elements que configuren actualment la jornada escolar: acollida matinal, docència matinal, aturada al migdia (hora del pati), dinar, docència de tarda, acollida de tarda i activitats extraescolars.
Avançant l’entrada a l’escola mitja hora, per tal de no endarrerir en excés l’hora del dinar i acostar-nos més als horaris europeus, es podria traslladar l’hora d’acollida matinal al final de la jornada, de la mateixa manera que l’activitat dels monitors de menjador s’endarreriria respecte a la jornada actual: dinar, activitats extraescolars/complementàries i acollida de tarda. Però també es pot mantenir l’hora d’entrada actual, tot depèn de la capacitat logística del centre per gestionar els dinars dels alumnes dels diferents cicles.
Proposta d’horari I
Horari | INFANTIL I CICLE INICIAL | CICLE MITJÀ I SUPERIOR |
8:30 – 10:30 | Activitats acadèmiques | Activitats acadèmiques |
10:30 – 11:00 | Esbarjo/ joc | Esbarjo |
11:00 – 12:00 12:00 – 12:30 | Activitats acadèmiques Esbarjo/ joc | Activitats acadèmiques |
12:30 – 13:30 | Expressió plàstica, música, psicomotricitat | Expressió plàstica, música, esport |
13:30 – 16:00 | Dinar (monitoratge) | Dinar (monitoratge) |
16:00 – 17:00 | Activitats extraescolars | Activitats extraescolars |
17:00 – 18:00 | Hora d’acollida | Hora d’acollida |
Proposta d'horari II
| Horari | INFANTIL I CICLE INICIAL | CICLE MITJÀ I SUPERIOR |
| 9:00 – 11:00 | Activitats acadèmiques | Activitats acadèmiques |
| 11:00 – 11:30 | Esbarjo/ joc | Esbarjo |
| 11:30 – 12:30 12:30 – 13:00 | Activitats acadèmiques Esbarjo/ joc | Activitats acadèmiques |
| 13:00 – 14:00 | Expressió plàstica, música, psicomotricitat | Expressió plàstica, música, esport |
| 14:00 – 16:30 | Dinar(monitoratge) | Dinar (monitoratge) |
| 16:30 – 17:30 | Activitats extraescolars | Activitats extraescolars |
Arguments favorables a la jornada contínua:
- Millora de la conciliació familiar i laboral pels pares que puguin recollir els nens a migdia, sense canviar les condicions de la resta de pares i nens que necessitin un horari escolar més ampli.
- Es treu profit de les hores de màxim rendiment dels alumnes.
- Permet rendibilitzar més les tardes.
- Evita jornades molt llargues als alumnes.
- Adequa més els horaris del dinar als habituals en el nostre país i permet que la família dini plegada (veure document annex sobre la importància de compartir àpats).
- Permet als pares que facin mitja jornada compartir l’altra meitat del dia amb els fills.
- Evita dos desplaçaments als que dinen a casa.
- Estalvi energètic (llum i calefacció).
- Facilita la realització d’activitats extraescolars i de reforç en hores més raonables.
- Més temps lliure per al joc no reglat (veure bibliografia annexa sobre la importància del joc a la infantesa).
- Més temps per a la convivència entre pares i fills, entre avis i néts, cosa que repercuteix en una millor transmissió de valors ètics i coneixements generacionals.
- Llibertat d’elecció d’horaris per part de les famílies, mantenint l’oferta actual d’acollida i monitors.
- Més disponibilitat i racionalitat en els horaris d’atenció als pares.
- No hi ha constància que la jornada partida millori rendiments i resultats: simplement és “el que sempre s’ha fet”.
Arguments contraris a la jornada contínua:
· Cansament dels nens a última hora del matí (que es pot compensar concentrant-hi les activitats que exigeixen menys concentració, com ara música, activitats esportives, expressió plàstica, i en el cas del cicle infantil, introduint-hi una segona estona d’esbarjo).
· És una reivindicació dels docents i només els beneficia a ells (creiem que aquest argument queda sobradament rebatut en aquest escrit).
· És una reivindicació que només beneficia els pares, que no volen anar amunt i avall per recollir els nens i portar-los de nou a la escola a migdia (creiem que cap pare posaria en risc el futur dels seus fills només per la seva comoditat quotidiana).
· S’endarrereix l’hora de dinar dels nens (més aviat s’adequa als horaris dels adults i al que es fa els caps de setmana).
· L’activitat escolar comença mitja hora abans.
· L’activitat escolar finalitza mitja hora abans (es podria mantenir l’horari d’inici i final de classes com ara, tot depèn del que decideixi la comunitat escolar en cada cas).
· Les comunitats autònomes en què s’ha implantat la jornada contínua, com ara Andalusia i Canàries, són les que registren nivells més elevats de fracàs escolar. (Aquest argument és demagògic: a Finlàndia es fa la jornada contínua i és el país que més bons resultats escolars obté, segons l’informe PISA. De fet, existeixen altres factors socials i econòmics que intervenen en els resultats acadèmics, i les comunitats esmentades pateixen problemes endèmics que tenen més a veure amb el fracàs escolar que no pas amb l’horari. En canvi, a partir de les dades que proporciona l’Informe Bofill –que analitza els resultats acadèmics per cursos i per comunitats–, veiem que, el 1995, a les Canàries el percentatge d’alumnes entre 18 i 24 anys que abandonava el sistema sense estudis secundaris o postobligatoris era del 41,9%, mentre que el 2005, deu anys després d’implantar la jornada contínua, el 99% dels centres educatius va aconseguir rebaixar l’índex de fracàs fins deixar-lo en el 33%. Va passar el mateix a Galícia, on el 65% dels centres té implantada la jornada contínua: mentre el 1995 hi havia una taxa de fracàs del 29,2%, el 2005 havia baixat al 23,6%. A l’altra banda, a Catalunya i València, sense jornada contínua, s’ha disparat cap amunt la taxa d’abandonament durant aquesta mateixa dècada. En el cas català, s’ha passat del 29,7% el 1995 al 34,1% el 2005, i en el valencià, del 31,4% al 36,4%; dades extretes de l’article “Jornada escolar a la finlandesa”, El País, veure bibliografia annexa).
· No hi ha constància que la jornada contínua millori rendiments i resultats (ni viceversa, com ja hem dit: segons Albert Sansano, coordinador de l’Àrea de Renovació Educativa del STEPV, Sindicat de Treballadors i Treballadores del País Valencià, “no existeix a Europa ni a tot l’Estat espanyol un sol estudi científic que situï la variable de jornada com a determinant en el resultat acadèmic”).
Bibliografia
Jornada escolar a la finlandesa: http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Jornada/escolar/finlandesa/elpepiespval/20080503elpval_9/Tes
Més hores a classe no vol dir més bons resultats i millor aprenentatge:
Racionalitzar horaris i compatibilitzar:
“¿Trabajamos más o menos que los europeos?”:
“Más juego, menos actividades extraescolares”: http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20110916/54216033596/mas-juego-menos-actividades-extraescolares.html
“La importancia de comer en familia”: http://www.ucsfchildcarehealth.org/pdfs/factsheets/FamilyMeal_sp0409.pdf
Experiència de Múrcia:
Jornada escolar i calendari (monogràfic del STE, Confederació de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament):
http://www.stes.es/comunicacion/clarion/clarion01/b1.pdf
Perfils nacionals de l’educació a Europa:
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar